Per tractar la malaltia i mantenir un òptim estat de salut és de vital importància una alimentació saludable i adaptada a cada persona. Encara que es donin pautes alimentàries generals, cal insistir que s’han d’adaptar a la fase en què estigui la malaltia i la manera com la visqui cada persona. Es parla de fase activa quan apareix un brot, que pot ser d’intensitat lleu, moderada o severa en funció de la simptomatologia que presenti.

Davant un brot agut, el més freqüent és que n’hi hagi prou seguint una dieta (alimentació oral). Però de vegades és necessari aportar nutrients al tub digestiu a través d’una sonda (nutrició enteral) o per via sanguínia (nutrició parenteral).

No hi ha consens sobre la dieta més indicada a seguir en la malaltia inflamatòria intestinal. Aquests models de dieta es basen en pautes que afavoreixen l’assoliment dels objectius del tractament dietètic indicats en la malaltia inflamatòria intestinal.

Indicacions

• Quan el brot de la malaltia és sever i la via oral es tolera bé o no està contraindicada.
• Després d’un ingrés hospitalari per complicacions de la mateixa malaltia.

Característiques de la dieta

Hiperproteica. Les persones que en situació de brot tenen pèrdues de sang en les femtes i febre, necessiten augmentar la dosis d’aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous i altres). Per aquest fet cal incloure com a mínim en els 3 àpats principals aliments proteics com peix blanc, carns magres, postres de soja o clara d’ou.

Hipercalòrica. Les necessitats energètiques diàries en la fase activa de la malaltia són més elevades que en situació de remissió, a causa de l’estrès psicològic o quirúrgic o de les possibles infecciones. Cal fer un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altre a mitja tarda, i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. La suma dels 5-6 àpats diaris ajudarà a aportar les calories diàries necessàries.

Hipolipídica. Greixos com l’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell i faciliten les deposicions. Davant d’un brot agut en què les deposicions són molt abundants, s’ha de reduir l’aportació de tota mena de greixos per evitar un excés de deposicions. Per aquest motiu, cal reduir la dosi d’oli d’oliva a 1-2 cullerades soperes al dia. I no introduir altres aliments rics en greix, sobretot aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. En el brot agut les deposicions diarreiques són abundants. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en fibra, sobretot fibra insoluble, com els cereals integrals, que tenen efecte laxant. Sí que es podrà ingerir petites quantitats de fibra soluble, que retarda el ritme de les deposicions, com la pastanaga, la poma cuita i el codonyat

Hidratant. A conseqüència de les deposicions diarreiques es perd molta aigua, que cal reposar amb la ingesta de begudes com: aigua, l’aigua resultant de bullir arròs, infusions astringents com el te i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII produeixen l’alteració del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà aportar aliments de fàcil digestió com el peix blanc, la compota de poma i l’arròs blanc cuit, entre d’altres.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega), àcids grassos trans (brioxeria, plats preparats, pastisseria, galetes i precuïnats, entre d'altres) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Cal seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho:

Consells de salut: Alimentació saludable - la manipulació d’aliments

L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes.

Cal tenir en compte:

• Alimentar en un lloc on la persona se senti còmoda, com el llit o el sofà.
• Fer ingestes de poc volum i espaiades (6-7 al dia).
• Mastegar molt i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar el procés de digestió.
• Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.

Aliments aconsellats:

• Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs.
• Pa i pastes sense gluten.
• Patata i moniato bullits o al forn.
• Llets vegetals com la d’arròs o postres a base de beguda d’arròs enriquits en calci.
• Llet desnatada sense lactosa.
• Pastanaga bullida o liquada.
• Peixos blancs com ara el bacallà (digestió molt suau), el rap i el lluç.
• Carn magra com ara el conill, el pollastre o el gall dindi (sense pell).
• Pernil ibèric (traient-ne el greix visible). És ric en àcid oleic, un greix que predomina en l’oli d’oliva i que té efectes antiinflamatoris i cicatritzants.
• Cues de gamba bullides.
• Clara d’ou.
• Plàtan madur (sense cor i sense els fils).
• Poma o pera bullida o al forn.
• Codonyat.
• Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però cal valorar la tolerància personal de cadascú.
• 1-2 cullerades soperes (10-20 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació per cuinar i amanir.
• Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones o al forn a temperatura mitjana (180 ºC).

Quan el nombre de deposicions disminueixi, cal continuar amb les pautes dietètiques en fase de brot moderat.

Consells de salut: Malaltia inflamatòria intestinal - com es manifest

La nutrició enteral consisteix a administrar els nutrients per via digestiva, mitjançant una sonda d’alimentació fins a l’estómac, el duodè o el jejú. Una vegada finalitzi la nutrició enteral i es pugui reiniciar l’alimentació per boca, el aliments s’hauran de reintroduir seguint les pautes indicades en la dieta oral en brot sever.

Indicacions

En la malaltia de Crohn

• Quan la dieta no sigui capaç de cobrir el 50% de les necessitats nutricionals diàries.
  
  Consells de salut: Alimentació saludable - necessitats energètiques

• En determinades infeccions en què l’organisme necessita una aportació més elevada de nutrients i energia.
• En el cas que estigui afectada una part molt extensa del tub digestiu.

En la colitis ulcerosa

• Quan, a causa d’un brot agut, sigui necessari un tractament amb esteroides o hi hagi símptomes de desnutrició durant el tractament amb esteroides.

La nutrició parenteral consisteix a administrar una solució per via sanguínia (intravenosa) que conté tots els elements nutritius necessaris (proteïnes, carbohidrats, lípids, vitamines i minerals) per a una correcta nutrició.

Quan el brot de la malaltia hagi millorat, se suspendrà la nutrició parenteral i, seguint les indicacions del metge, se seguirà amb la nutrició enteral o la dieta oral en brot sever.

Indicacions

• Quan per determinades causes la persona no pot mantenir un adequat estat nutricional.
• Quan sigui necessari que l’aparell digestiu reposi.
• En el cas que el tub digestiu estigui tan malmès que no accepti la nutrició enteral.

En general, prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot agut pot ajudar a organitzar la dieta.

Indicacions

• Quan el brot de la malaltia es presenta de forma moderada.
• Després d’un brot sever.

Característiques de la dieta

Hiperproteica. Les persones que en situació de brot facin deposicions amb sang a la femta o que tinguin febre, entre altres afeccions, necessiten augmentar la dosis d’aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous i altres). Per aquest motiu cal incloure, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com ara peix blanc, carns magres, iogurts i ous.

Hipercalòrica. Les necessitats energètiques diàries en la fase activa de la malaltia són més elevades que en situació de remissió, a causa de l’estrès psicològic o quirúrgic o les possibles infecciones. Cal fer un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altra a mitja tarda i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. Els 5-6 àpats diaris asseguren l’aportació de les calories necessàries.

Hipolipídica. Greixos com l’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell i faciliten les deposicions. Per tant, només quan les deposicions comencin a ser menys nombroses es pot augmentar el greix, en forma d’oli d’oliva, d’una o dues cullerades soperes a dues o tres cullerades soperes al dia, per tal d’assegurar l’aportació de vitamina E (té efecte antioxidant i potencia el sistema defensiu de l’organisme), i d’àcids grassos essencials (greixos que han de ser aportats per aliments com ara el peix blau, les nous i l’oli d’oliva). La dieta no ha d’incloure altres aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. Quan les deposicions són menys abundants caldrà seguir prenent aliments rics en fibra soluble com la pastanaga, per ajudar a retardar el ritme deposicional, i provar la tolerància a altres aliments com les mongetes verdes, la carabassa i el carbassó. Tot i que contenen fibra són unes verdures suaus, no irriten el budell i no són flatulentes.

Hidratant. Les deposicions diarreiques provoquen una gran pèrdua d’aigua que cal reposar ingerint begudes com: aigua, l’aigua resultant de bullir arròs, brous vegetals, infusions astringents com el te diluït i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII provoquen l’alteració del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà aportar aliments de fàcil digestió com el peix blanc, les cremes de carbassó i l’arròs blanc cuit.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega), àcids grassos trans (brioxeria, plats preparats, pastisseria, galetes i precuinats, entre d'altres) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Específica per a la recuperació del budell. En les MII en què hi ha una alteració del tub digestiu, caldrà potenciar els aliments rics en betacarotens (pastanaga, carabassa i carbassó, entre d’altres), zinc (marisc, peix, carn, entre d'altres), flavonoides (fruites, verdures, te i soja) i probiòtics (iogurt) per ajudar a recuperar el bon estat del budell.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Cal seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho:

Consells de salut: Alimentació saludable - la manipulació dels aliments

L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes.

Cal tenir en compte:

• Fer àpats de poc volum i espaiats (6 al dia).
• Mastegar i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar la digestió.
• Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.

Aliments aconsellats:

• Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs.
• Pa dextrinat (pa sotmès a un procés de torrefacció molt lent, a temperatura i temps controlat, que fragmenta el midó en dextrines, maltoses i altres disacàrids i fa el pa molt més fàcil de digerir) o torrat i pastes alimentàries com macarrons o espaguetis, entre d’altres.
• Patata i moniato bullits o alf orn.
• Llets vegetals com la beguda de civada o de soja i postres de soja enriquits amb calci.
• Llet desnatada sense lactosa.
• Cremes suaus amb una base de patata i pastanaga, a les quals s’afegeix una petita quantitat de carbassó rentat i pelat. Una vegada es vegi que es tolera es pot alternar amb carabassa.
• Mongeta tendra bullida (millor si és mongeta fina sense llavors ni fils) amb patata.
• Albergínia escalivada i sense llavors. Una de les millors maneres de menjar-la és fer patata bullida o al caliu, tallar-la a rodanxes, posar una mica d’albergínia sobre cada rodanxa i amanir-ho amb unes gotes d’oli.
• Peixos blancs, sobretot bacallà (de digestió molt suau), rap i lluç.
• El surimi (palets de cranc) és un aliment que es tolera molt bé, ja que està elaborat a partir de peix blanc bullit. Es pot fer servir com a alternativa a un segon plat o com a decoració de primers plats per fer la dieta més variada.
• Sèpia, calamar o pops petits cuinats a l’olla de pressió amb verdures suaus com carbassó, pastanaga i porro.
• Cues de gambes bullides.
• Ou bullit (posar l’ou en aigua freda i treure’l quan faci 8 minuts que bull) –millor si és un ou omega 3 (els àcids grassos omega 3 tenen un efecte antiinflamatori en l’organisme)– o en forma de truita francesa amb molt poc oli o amb verdures suaus com truita de carbassó (pelat i bullit o cuinat a la papillota) i patata. Per tal que la truita sigui de fàcil digestió s’aconsella bullir les verdures amb la patata i, quan estiguin cuites, afegir-les a l’ou batut. Llavors es tira tot junt a la paella amb poc oli.
• Carn magra com ara conill, pollastre o gall dindi (sense pell).
• Filet de porc, si és possible ibèric. Per cuinar-lo s’aconsella preparar una base de verdures suaus, com ara pastanaga, mongeta tendra i carbassó (s’hi pot afegir patata), i cuinar-ho a l’olla de pressió o a la papillota. Si es tolera bé, es pot provar de fer-ho amb el filet de vedella.
• Pernil ibèric (traient-ne el greix visible) i pernil de gall dindi.
• Plàtan madur (sense cor i sense els fils).
• Poma ratllada o cuita o al forn, o pera bullida.
• Codonyat.
• Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però s’ha de valorar la tolerància de cadascú.
• 2-3 cullerades soperes (20-30 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació (inferior a 1º; els més indicats són els < 0,4º) per cuinar i amanir.
• Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones o al forn a temperatura mitjana (180 ºC).

Quan el nombre de deposicions disminueixi, cal continuar amb les pautes dietètiques per a la fase de brot lleu.

En general, prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot moderat pot ajudar a organitzar la dieta.

Indicacions

• El brot de la malaltia es presenta de forma lleu.
• Després d’un brot moderat.

Característiques

Hiperproteica. Les persones en situació de brot necessiten una aportació elevada de proteïnes per ajudar a recuperar i cicatritzar la mucosa del budell. Per aquest motiu, cal incloure, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com ara peix blanc, carns magres, iogurts i ous.

Hipercalòrica. Per ajudar a recuperar o mantenir l’estat nutricional, cal una aportació alta de calories. Per això es faran un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altra a mitja tarda i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. Els 5-6 àpats diaris asseguraran l’aportació de les calories necessàries.

Hipolipídica. L’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell que facilita les deposicions. Per tant, s’aconsella seguir amb 2-3 cullerades soperes al dia d’oli d’oliva, com a mesura per no augmentar el nombre de deposicions i alhora assegurar l’aportació de vitamina E (té efecte antioxidant i potencia el sistema defensiu de l’organisme) i àcids grassos essencials (greixos que han de ser aportats amb aliments com el peix blau, les nous i l’oli d’oliva). La dieta no ha d’incloure altres aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. Quan les deposicions siguin menys abundants caldrà seguir prenent aliments rics en fibra soluble, com la pastanaga, per ajudar a retardar el ritme deposicional, i provar la tolerància a altres verdures suaus (endívies, escarola o alfals). Tot i contenir fibra no irriten el budell i no són flatulentes.

Hidratant. Les deposicions diarreiques provoquen una gran pèrdua d’aigua que cal reposar amb la ingesta de begudes com: aigua, brous vegetals, infusions astringents com el te i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII provoquen alteracions del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà evitar els aliments de difícil digestió, com les carns grasses, els fregits i els arrebossats.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega), àcids grassos trans (brioxeria, plats preparats, pastisseria, galetes i precuinats, entre d'altres) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Específica per a la recuperació del budell. En les MII que provoquen una alteració del tub digestiu, caldrà potenciar els aliments rics en betacarotens (pastanaga, carabassa i carbassó, entre d’altres), zinc (marisc, peix i carn), flavonoides (fruites, verdures, te i soja) i probiòtics (iogurt) per ajudar a recuperar el bon estat del budell.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Caldrà seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho:

Consells de salut: Alimentació saludable - manipulació dels aliments

L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes.

Cal tenir en compte:

• Fer àpats de poc volum i espaiats (6 al dia).
• Mastegar molt i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar la digestió.
• Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.

Aliments aconsellats:

• Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs.
• Pa dextrinat (pa sotmès a un procés de torrefacció molt lent, a temperatura i temps controlat, que fragmenta el midó en dextrines, maltoses i altres disacàrids y fa el pa molt més fàcil de digerir) o torrat, i pastes alimentàries com ara macarrons o espaguetis.
• Patata i moniato bullits o al forn.
• Llets vegetals com la beguda de civada o de soja i postres de soja enriquits amb calci.
• Làctics (no llet), com els iogurts desnatats, la quallada, els formatgets baixos en greix, o el formatge tendre baix en greix.
• Cremes suaus amb una base de patata i pastanaga, a les quals s’afegirà una petita quantitat de carbassó rentat i pelat. Si es toleren bé, es podran alternar amb carabassa.
• Mongeta tendra bullida (millor mongeta fina sense llavors ni fils) amb patata.
• Albergínia escalivada i sense llavors. Una de les millors maneres de menjar-la és fer patata bullida o al caliu, tallar-la a rodanxes, posar una mica d’albergínia sobre cada rodanxa i amanir-ho amb unes gotes d’oli.
• Verdures crues com la pastanaga ratllada natural, l’endívia o l’escarola i germinats com l’alfals.
• Peixos blancs, sobretot el bacallà (digestió molt suau), el rap o el lluç.
• El surimi (palets de cranc) és un aliment que es tolera molt bé, ja que està elaborat a partir de peix blanc bullit. Es pot fer servir com a alternativa a un segon plat o com a decoració de primers plats per fer la dieta més variada.
• Sèpia, calamar o pops petits cuinats a l’olla de pressió amb verdures suaus com carbassó, pastanaga i porro.
• Cues de gambes bullides.
• Ou bullit (posar l’ou en aigua freda i treure’l quan faci 8 minuts que bull) –millor si és un ou omega 3 (els àcids grassos omega 3 tenen un efecte antiinflamatori en l’organisme)– o en forma de truita francesa amb molt poc oli o amb verdures suaus com truita de carbassó (pelat i bullit o cuinat a la papillota) i patata. Per tal que la truita sigui de fàcil digestió s’aconsella bullir les verdures amb la patata i, quan estiguin cuites, afegir-les a l’ou batut. Llavors es tira tot junt a la paella amb poc oli.
• Carn magra com ara conill, pollastre o gall dindi (sense pell).
• Filet de porc, si és possible ibèric. Per cuinar-lo s’aconsella preparar una base de verdures suaus, com ara pastanaga, mongeta tendra o carbassó (s’hi pot afegir patata), i cuinar-ho a l’olla de pressió o a la papillota. Si es tolera bé, es pot provar amb el filet de vedella.
• Pernil ibèric (retirar el greix visible) i pernil de gall dindi.
• Plàtan madur (sense cor i sense els fils).
• Poma o pera crua.
• Codonyat.
• Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però s’ha de valorar la tolerància de cadascú.
• 2-3 cullerades soperes (20-30 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació per cuinar i amanir.
• Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones i al forn a temperatura mitjana (180 ºC).

Si els aliments que es van introduint a la dieta es toleren bé i no reactiven la malaltia, es pot continuar amb les pautes dietètiques en fase de remissió.

En general prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot lleu pot ajudar a organitzar la dieta.