L'OMS defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència de malaltia, hem d'entendre que ha canviat el paradigma de la salut i que ara s'entén com un procés dinàmic, participatiu i equilibrat. Hem de prendre consciència de la importància d'una participació activa en la nostra salut. Hem de ser proactius amb la nostra salut.

Adquirir un estil de vida el més saludable possible sembla ser garantia de salut. A més, és d'especial rellevància en el context de la malaltia inflamatòria intestinal, ja que factors com l'estrès, l'ansietat, el tabac o els canvis en els estils de vida s'han vist implicats en l'estudi de la incidència de la MII a Europa o en els estudis sobre els factors desencadenants o determinants en l'evolució de la malaltia (brots).

D'aquí neix la necessitat de la promoció d'hàbits de vida saludables. Per això forma part dels objectius de la nostra Unitat. Aquesta intervenció pretén fer atractiva, fàcil i propera l'opció més saludable.

Centrarem la nostra atenció en 5 pilars bàsics per a la nostra salut, que han d'anar acompanyats d'un entorn saludable i la presa de la medicació pautada pel seu metge especialista.

1. Descans

Per mantenir una bona salut hem de procurar-nos un descans suficient, tant físic com a mental. La mitjana d'hores de descans per adult oscil·la entre 7/8 hores. La reducció de les hores de somni provoca efectes negatius en el nostre organisme, augmentant la sensació de cansament i disminuint la capacitat de recuperació del propi cos.

Recomanacions:

• Mantenir horaris regulars
• Establir uns hàbits previs a ficar-se al llit regulars: intentar reduir el nivell d'estímuls, prendre alguna infusió calenta…
• Evitar el consum de substàncies amb efecte estimulant del sistema nerviós
• Evitar menjars abundants a última hora del dia, es recomana deixar un marge de 2 hores entre el sopar i anar-se a dormir
• Mantenir condicions ambientals adequades a l'habitació on es dorm (llum, temperatura , soroll, comoditat del llit , olors ...)

Descans en situació de brot

En pacients amb MII es recomana disminuir l'activitat física i mental, quan apareix un brot de la malaltia, per afavorir el repòs intestinal i així el control de la inflamació.

2. Activitat física

Des de fa temps, es recomana l'exercici físic moderat per a una vida més saludable. Fins i tot, s'ha suggerit un efecte beneficiós del mateix en la prevenció de diverses malalties cròniques, com les malalties cardiovasculars, la diabetis melitus i l'artritis reumatoidea. També, en els últims anys, s'han realitzat diversos estudis per valorar els efectes beneficiosos de l'exercici en aquesta malaltia crònica que ens ocupa, com és la malaltia inflamatòria intestinal i també a un major benestar mental. Disminueix l'estrès i l'ansietat i millora la depressió. Així doncs, cal veure l'activitat física com una part important dins d'un estil de vida saludable relacionats amb la salut.

L'OMS recomana almenys 30 minuts d'exercici físic d'intensitat moderada tots els dies de la setmana. Encara que hem de recordar, que l'activitat física ha d'adaptar-se a l'evolució de l'estat de salut i la condició física de cada persona.

No hi ha un tipus d'activitat física idoni per a tots, cadascun pot trobar el que més s'adapti a les seves necessitats. Li recomanem que intenti descobrir o recuperar alguna activitat física que li agradi i s'adapti a la seva situació de salut. En alguns casos fent activitats esportives (senderisme, jugar a futbol, anar al gimnàs...); en unes altres sumar diverses activitats de la vida diària (anar caminant al treball, cuidar el jardí, ballar…). El més important és la constància i la regularitat, per garantir una bona forma física.

Aquí teniu la piràmide publicada per la Generalitat de Catalunya per a l'Activitat física:

PDF piràmide de l'activitat física

Activitat física en situació de brot

Quan apareixen els primers símptomes de brot, aconsellem disminuir l'activitat física ja que el descans i el repòs físic en general afavoreixen el repòs intestinal. Encara que és convenient un mínim d'activitat física (un passeig de 15 minuts diaris com a mínim, per exemple), per afavorir el benestar emocional.

Desaconsellem qualsevol activitat física que impliqui un augment de l'ús de la musculatura abdominal (moure o aixecar pesos, córrer…)

3. Salut emocional

La salut emocional, és un nou concepte que cada vegada cobra més importància en la visió holística de les persones.

Una bona salut emocional implica un estat de benestar on l'individu pot desenvolupar les seves capacitats i adaptar-se a noves situacions, tenir relacions satisfactòries o treballar de forma eficient. Es relaciona amb aspectes com estar motivat i tenir energia, seguretat i autoconfiança, autocontrol...

Es poden definir factors protectors com estils de vida saludables, un bon entorn social, polítiques socials que influeixen de forma positiva en el benestar emocional. I factors de risc que impacten negativament, com el consum de substàncies addictives, l'estrès, o l'exclusió social. Les persones poden realitzar canvis en la seva salut emocional, reduint l'exposició a factors de risc i incrementat la vivència dels factors protectors.

Els consells generals per mantenir una bona salut emocional podrien ser els següents, encara que hem de tenir en compte que no existeix una recepta única, que cada persona té les seves circumstàncies i per tant és necessari personalitzar les activitats.

Recomanacions:

• Mantenir-se físicament actiu
• Assegurar un descans suficient
• Aprendre a gestionar les emocionis
• Gestió de l'estrès
• Cuidar les relacions personals

3.1 Estrès i MII

La malaltia inflamatòria intestinal és una malaltia de causa desconeguda. En aquest sentit, s'han realitzat diferents estudis en un intent de conèixer els diferents factors que poden desencadenar la malaltia o augmentar el risc de brots. De fet, la idea que l'estrès pugui influir i desencadenar brots de la malaltia inflamatòria intestinal té una llarga història. No obstant això la demostració d'una associació causal entre l'estrès i el desenvolupament de malalties digestives resulta, per molts motius, complexa i els resultats obtinguts en estudis clínics són discordants.

Tot i així, l'estrès és un dels factors que incideixen més clarament en el curs de la MII. Els estudis sobre la importància de l'estrès en la MII indiquen que l'estrès es relaciona amb l'augment dels símptomes i amb la disminució de la qualitat de vida. En concret, en un estudi recent es va trobar que en el 66% dels casos l'estrès va ser el factor més important que es relaciono amb les recaigudes (Hisamatsu I et al, 2007).

L'efecte de la resposta d'estrès en un organisme, està modificat per variables que serveixen per esmorteir o incrementar el impacte que la resposta d'estrès té sobre aquest organisme:

• Predisposició psicobiològica: Cada persona respon a partir dels recursos que disposa, tant biològics com a psicològics. La predisposició psicobiològica fa referència al fet que determinades característiques biològiques o psicològiques d'una persona faciliten o dificulten l'efecte que pugui tenir l'emissió reiterada de respostes d'estrès
• Patró d’estereotip de la resposta: l'efecte nociu de l'estrès sobre l'organisme té a veure amb la reiterada actuació d'algun òrgan que produeix un desgast excessiu. Per això, si davant les diferents situacions d'estrès s'engega sempre el mateix tipus de resposta i, en conseqüència, es veuen afectats sempre els mateixos òrgans, els efectes de l'estrès seran més negatius, sobre aquests òrgans implicats.
• Hàbits o patrons de comportament: les conductes o hàbits conductuals que de forma quotidiana o habitual duu a terme una persona també poden actuar modulant els efectes de l'estrès.
• Suport social: El suport social és un dels factors ambientals més importants en relació amb la salut, la satisfacció vital i el desenvolupament personal. Existeix àmplia evidència que una xarxa social estable, sensible i activa ens protegeix contra agents perjudicials la salut.
• L'autoestima: és el sentiment d'acceptació i estima cap a un mateix, de competència i vàlua personal. L'autoestima impulsa a actuar, i aporta motivació per aconseguir els objectius desitjats. Influeix en com es tracta un de mateixos, en com es tracta als altres, en com els altres li tracten a un i en els resultats que s'obtenen.

I són aquestes les bases sobre les quals hem de treballar per a una millor gestió de l'estrès. Per tot això és important un abordatge integral de la MII, focalitzant també la nostra atenció el tractament psicològic amb l'objectiu d'augmentar la qualitat de vida i millorar el curs de la malaltia en persones amb MII.

Recomanem:

• Identificar situacions d'estrès per poder incidir sobre elles. Oportunitats de canvi
• Introduir tècniques de relaxació a la nostra vida diària independentment de la fase en la qual es trobi la malaltia
• Aprendre tècniques de relaxació (respiració conscient, meditació, pintar mandales…)
  
  

  Video: Control del dolor con la respiración (Infermera Virtual):

3.2 Necessitats psicosocials

La malaltia inflamatòria intestinal (malaltia de Crohn i Colitis ulcerosa), és una malaltia crònica i com tal pot produir una distorsió en la vida de la persona i una alteració a la dimensió psicosocial de la salut de les persones. Les necessitats psicosocials es poden definir com tots aquells problemes de salut que apareixen a l'àrea personal, familiar i social de l'individu associats a un sentiment de pèrdua, característic de la situació que comporta un procés crònic. Aquests problemes de salut, s'associen a la percepció més subjectiva de cada persona (allò que cadascun sent) i estaran directament relacionats amb la qualitat de vida i benestar de la persona i del seu entorn (els canvis a nivell emocional com a ansietat, pors o mal humor, canvis en els hàbits d'oci, en l'estil de vida, al món laboral o en el si i rutina familiar...)

Diferents estudis descriptius i de qualitat de vida ens apropen als següents problemes de salut de tipus psicosocial en les persones amb una malaltia inflamatòria intestinal. Aquests problemes de salut dependran amb més o menys intensitat de l'activitat de la malaltia. A nivell general, en cadascuna de les àrees es perceben problemes com:

Àrea personal: Ansietat relacionada amb idees falses o per desconeixement; pors a un nou brot, a les complicacions; sensació de cansament i/o malestar general persistent; canvis en els hàbits diaris o en l'estil de vida, inseguretat davant la dependència d'una mediació, d'un sistema sanitari davant la falta d'un punt de contacte i/o assessorament continu, etc.

Àrea familiar: Preocupació i por enfront de la malaltia d'un membre de la família; sobreprotecció o al revés, indiferència per part d'aquesta; Canvis en la dinàmica familiar o en la utilització del temps lliure; presència de sentiments de culpabilitat, etc.

Àrea social: Canvis en la qualitat i en la quantitat de les relacions socials, com no gaudir tant o deixar de fer coses que abans eren habituals en el seu moment a dia, problemes laborals i econòmics, canvis en el rol social com pot ser en la vida d'estudiant etc.

Sovint, el pacient no només comenta viure els canvis exposats, sinó que els dóna una connotació negativa (p. ex. en el canvi dels hàbits d'oci, com deixar de viatjar). Aquest fet fa que aquests canvis passin a considerar-se problemes de salut influint tant en el benestar com en la qualitat de vida, del pacient i del seu entorn.

Per aconseguir una correcta adaptació al canvi, es fa necessari:

1. Disposar d'una informació contrastada, plural i adaptada a la diversitat d'usuaris (adolescents, nens, familiars, infermeria d'un C.A.P... ) i a la diversitat de demandes o consultes procedents d'aquests.
2. Disposar d'un accés fàcil, continu i interactiu a la informació.
3. Participar i prendre part en el control de la salut i de la malaltia, utilitzant de forma activa, i no des de la passivitat, els recursos existents.

3.3 Qualitat de vida i MII

La malaltia inflamatòria intestinal, com altres malalties cròniques, causa una alteració en la qualitat de vida. L'afectació de la qualitat de vida està en relació sobretot amb l'aparició de símptomes orgànics de malaltia, efectes secundaris del tractament, necessitat d'acudir a les visites mèdiques o realitzar-se exploracions, canvis en les dimensions psicosocials de la vida i finalment amb la preocupació per problemes derivats de la malaltia, com la necessitat de cirurgia, la imatge corporal, haver de portar una ostomia o la disminució del nivell d'energia, entre uns altres.

La malaltia pot afectar totes les dimensions de la vida, especialment les dimensions:

• Físiques: dolor abdominal, diarrea...
• Símptomes sistèmics: fatiga, astènia, pèrdua de la gana …
• Psicològiques: ansietat, tristesa...
• Funcionals: dificultat per sortir de casa, limitacions per a l'oci o l'esport, dificultat per agafar el son.
• Socials: anul·lar compromisos socials, vergonya a assistir a activitats socials, etc i laborals com la pèrdua del treball, canvis de categoria laboral, etc.

Els canvis que apareixen en la qualitat de vida són similars en la Colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. El impacte que té la malaltia sobre la qualitat de vida és permanent, però la seva intensitat no és sempre la mateixa, sinó que depèn sobretot de l'activitat en què estigui la malaltia. En aquest sentit la limitació de la qualitat de vida és major durant els brots, millorant durant les fases de remissió. Probablement en relació amb la influència que té l'activitat de la malaltia sobre la qualitat de vida, el tractament eficaç dels brots aconsegueix millorar amb rapidesa tots els índexs de qualitat de vida.  Millorar de la qualitat de vida és independent de si el tractament ha estat farmacològic o quirúrgic, sent el més eficaç l'aconseguir i mantenir la remissió de la malaltia.

Finalment, volem destacar que si bé és cert que les característiques i evolució de la malaltia condicionen els índexs de qualitat de vida, no hem d'oblidar que altres factors, especialment la resposta i presa de responsabilitat del pacient enfront de la malaltia també, són determinants de la qualitat de vida.

3.4 Fuentes de Suport

Família

És una constatació que la família és la principal font de suport per a una persona a la qual se li diagnostica una malaltia crònica. En un estudi descriptiu relatiu a les necessitats psicosocials de les persones amb una malaltia inflamatòria intestinal, el 60 % dels pacients escollien a la família com la font de suport més necessitada, era també la de més fàcil disponibilitat i era, conservant el 60%, la més utilitzada. Davant el rol que li sobrevé a un familiar quan a un dels membres de la seva família se li diagnostica una malaltia crònica com la malaltia inflamatòria intestinal, presentem les principals limitacions en l'exercici del seu rol com a cuidador:

1. Limitació del coneixement per a l'ajuda. La informació que reben prové de fonts, com uns altres familiars, afectats, mitjans de comunicació i escassament del sistema formal o professional.
2. Variabilitat de la necessitat de cures segons l'etapa del desenvolupament, del tipus i/o evolució de la malaltia, no és el mateix la situació d'un nen de 8 anys, que la d'un adolescent, que la d'un adult.
3. Escassetat de recursos en general i cost econòmic afegit quan no els hi ha (via privada).
4. Poca disponibilitat de temps per a l'ajuda a causa de l'activitat laboral, familiar, social, etc. L'abandó o canvi en alguna d'aquestes, acostuma a crear problemes a nivell personal com el descoratjament.

La família haurà d'aprendre a exercir la seva responsabilitat i rol de cuidador i a identificar i utilitzar els recursos d'ajuda necessaris en el procés salut-malaltia que implica a tota la família. És important l'adquisició dels coneixements d'interès rellevants a la malaltia i salut del familiar, però potser també li ajudaria en el seu rol de cuidador el tenir pautes de com ajudar al familiar en qüestió, sigui el fill, el germà o la parella, entre uns altres.

Pautes en la relació d'ajuda per al familiar:

• Escolta activa: Deixar que la persona expressi i que senti que se li para esment
• Comprendre: Valorar les problemàtiques expressades des de la globalitat, en el dia a dia de la persona (època d'exàmens, davant una intervenció, davant problemes laborals,...)
• Estar allí: No anticipant-se a la persona a donar-li solució als problemes, ja que sovint no hi ha hagut temps de valorar l'ajuda que aquest necessita.
• Compartir: Participar en la presa de decisions de la persona, sense anticipar-se, valorant-les i assessorant.
• Responsabilitzar: al subjecte de les cures relatives a la satisfacció de les necessitats bàsiques de la seva salut i les relatives al control de la seva malaltia.
• Crear reflexió i diàleg: Sobre tots els aspectes que emboliquen a la família, fugint de focalitzar sempre en la malaltia.
• Potenciar un ambient de confiança, no de victimisme o de compassió.

Associació de pacients

Existeixen diverses associacions de pacient amb malaltia de Crohn i Colitis ulcerosa, cadascuna d'elles amb les seves particularitats i estatuts interns (links).

El que poden aportar aquestes associacions:

1. Suport emocional per superar situacions com el diagnostico, la solitud, la confusió mitjançant la trobada amb altres persones que han viscut (o viuen) la mateixa situació.
2. Informació i consell sobre com cuidar-se, o sobre els serveis assistencials existents i com utilitzar-los.
3. Activitats socials i recreatives.
4. Activitats reivindicatives per millorar els serveis rebuts i la protecció social, o per sensibilitzar a la societat sobre la seva problemàtica.
5. Prestació directa de serveis

4. Alimentació adequada

Una alimentació sana és la base per a un bon estat de salut. Cal menjar de forma variada i equilibrada, amb l'aportació de l'energia i tots els nutrients adequats a les necessitats de cada persona segons l'edat, el sexe, la talla i el nivell d'activitat física que realitza.

L'elecció dels aliments es converteix, en la pràctica quotidiana, en l'acte de menjar a diferents hores del dia. Les experiències alimentàries són patrimoni de cada persona i, en conseqüència, cadascun posseeix les seves pròpies idees i principis sobre aquest tema. Per això, es pot dir que totes les formes de menjar són bones si responen a una elecció d'aliments feta de tal forma que sigui capaç d'aportar les substàncies nutritives necessàries a l'ésser humà a cada moment de la seva vida.

L'alimentació equilibrada ha de recolzar-se en 3 normes:

• La ració alimentària ha d'aportar diàriament la quantitat d'energia necessària per al bon funcionament de l'organisme.
• Ha d'aportar els nutrients energètics i no energètics que permetin cobrir adequadament la funció de nutrició.
• Les aportacions nutricionals han de rebre's en proporcions adequades

A partir d'aquestes bases la Generalitat de Catalunya ha publicat l'any 2012 la piràmide d'alimentació saludable revisada, basada en la dieta mediterrània.

La dieta mediterrània és un model d'alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l'olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaure de la taula amb l'equilibri nutricional i cultural.

PDF dieta mediterrània

5. No hàbits tòxics

La dependència del tabac o tabaquisme és considerada una malaltia crònica de caràcter addictiu. Actualment es considera al tabaquisme com el principal problema de salut pública prevenible en països desenvolupats. El tabac és la primera causa de mort prematura i de malaltia prevenible al nostre país. A Espanya l'any 2012, la proporció de població major de 15 anys que havia fumat diàriament en els últims 30 dies era d'un 24%.A Catalunya l'any 2012, es va trobar que un 28,5% de la població major de 15 anys fumava. Malgrat el creixent coneixement i consciència que es té sobre els riscos per a la salut que comporta el tabaquisme, la prevalença d'aquest segueix sent sorprenentment elevada.

Si focalitzem la nostra atenció en pacients amb MII, els estudis realitzats suggereixen que el tabaquisme constitueix un factor de risc per al desenvolupament de la malaltia de Crohn i un factor protector davant l'aparició de la Colitis ulcerosa:

• Sembla que els fumadors tenen un risc menor de desenvolupar Colitis ulcerosa i sobretot l'abandonar l'hàbit tabàquic, pot estar relacionat amb un augment de la incidència de la malaltia. El mecanisme d'acció de la nicotina a la Colitis ulcerosa no és ben conegut. Sembla que la nicotina pot tenir un cert paper com a regulador de la resposta immune, sobretot a nivell dels limfòcits T. A més, la nicotina pot disminuir determinades substàncies de l'organisme que poden participar a estimular la inflamació de l'intestí. Finalment, també sembla augmentar un corticoide natural produït per l'organisme anomenat "cortisol", l'acció del qual és similar a la prednisona. No obstant això, malgrat aquests estudis, el que sí sembla clar és que l'hàbit tabàquic per si sol no sembla ser un factor prou important com per explicar el desenvolupament de la malaltia en persones amb susceptibilitat genètica a patir-la.
• La malaltia de Crohn és una malaltia inflamatòria intestinal crònica d'etiologia desconeguda que pot ocórrer en qualsevol part del tracte gastrointestinal. El desenvolupament de la  malaltia de Crohn sembla ser el resultat d'una interacció entre una predisposició genètica i diversos factors ambientals. El consum de tabac és el millor caracteritzat d'aquests factors, augmentant la predisposició i impactant negativament en la història natural de la malaltia, així com en la qualitat de vida d'aquests pacients. L'efecte del tabaquisme en l'evolució del Crohn és ben conegut, s'ha demostrat que fumar augmenta la prevalença de estenosis i fístules, malaltia perianal, cirurgies i recurrència postquirúrgica en pacients amb malaltia de Crohn. També incrementa la necessitat d'esteroides i tractament immunosupressor. També s'ha trobat que el fumar disminueix l'eficàcia del tractament biològic anti-TNF. Deixar de fumar està associat amb una reducció en el risc d'activitat de la malaltia en un 65%, en comparació als pacients que continuen fumant.

Això ens porta a afirmar que de deixar de fumar és probablement el més important que una persona fumadora pot fer per millorar la seva salut. La motivació és l'eix principal per deixar de fumar, és possible i milers de persones a l'any ho aconsegueixen.

Hi ha evidència que l'ajuda personalitzada i presencial per part de professionals de la salut, incrementa l'èxit a deixar de fumar. A Catalunya les persones que fumen poden trobar ajuda per deixar de fumar en:

• Línia de telèfon d'ajuda de Sanitat Respon (061), que funciona 24 hores els 365 dies de l'any
• Centres d'Atenció Primària: Programa "Atenció Primària Sense Fum"
• Farmàcies: Programa de cessació tabàquica
• Centres hospitalaris: durant l'ingrés (Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum)
• En cas de necessitar una atenció més especialitzada: centres de referència en deshabitució tabàquica.
• O recursos 2.0 amb aplicacions per a mòbils com: “SmokeLess!” , “respirapp”, “kwit”.

http://catsalut.gencat.cat/ca/
http://www.papsf.cat/
http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/proteccionSalud/tabaco/ayuda.htm
http://www.who.int/topics/tobacco/es/

• < Anterior